miércoles, 19 de agosto de 2026

Tienes una prioridad nacional en el Congo

 



Article original en valencià


Desde hace un tiempo, el lenguaje político ha recuperado el campo semántico de la prioridad nacional. Prioridades siempre ha habido, como disponer de abastecimiento alimentario, de fuentes de energía o de medios para garantizar la seguridad. Lo novedoso es agudizar el contraste de todo ello con elementos externos, parasitarios, que habrían venido a fagocitar los recursos: los inmigrantes. 

Fue Donald Trump quien, con el lema electoral «America First», popularizó el concepto. Siguieron deportaciones masivas y el desmantelamiento de USAID, la Agencia Estadounidense para el Desarrollo Internacional («Vots que poden matar», Levante-EMV, 09/07/2025: traducción aquí). En nuestro país, el vocero de este discurso es VOX, lo cual explica su animadversión hacia las instituciones que apoyan la acogida de inmigrantes. En 2024, el portavoz de VOX en la Comisión de cooperación internacional, José Alcaraz, defendió descolgarse de la Agenda 2030 de la ONU, que incluye 169 medidas para erradicar la pobreza y contrarrestar el cambio climático.

Y, sin embargo, la acogida a los inmigrantes genera riqueza. El informe Funcas La inmigración en España: retos, impacto y políticas pone en evidencia cómo desde el año 2022 la mitad del crecimiento del PIB, a la avanzadilla de Europa, se debe a la aportación laboral de los recién llegados. Según datos de enero recogidos por el INE, la Comunidad valenciana lidera la recepción de inmigrantes, en torno a un 20% de la población. La regularización en marcha permitirá que muchos puedan trabajar en condiciones legales y que aporten así su propia contribución a través de los impuestos.

Pero todo eso no convencerá a quienes están envenenados por la retórica xenófoba. Ésta rechaza la presencia de lo extraño, la diferencia cultural y el diferente color de la piel («No blanc ni negre: ésser humà», Levante-EMV, 28/02/2026: traducción aquí). Quizá deberían adoptar otro punto de vista.

El pasado 17 de mayo, la Organización Mundial de la Salud declaró un brote del virus Ébola en el Congo. Hacía meses que ya circulaba; los sistemas de detección, erosionados por la financiación decreciente, llegaron tarde. Se trata de la cepa Bundibugyo, para la cual no hay vacuna, y el brote se extiende por África central. La República Democrática del Congo, casi cinco veces más grande que España y con más de ciento cinco millones de habitantes, es heredera del Estado esclavista establecido durante la dominación belga. Desde que se independizó, en 1960, no ha dejado de sufrir guerras civiles. A pesar de sus reservas de cobalto, se halla entre los quince países más pobres del mundo. Cuando Trump escenificó el acuerdo entre Congo y Ruanda en la casa Blanca, respaldando así su aspiración al Nobel de la Paz, su gobierno ya había desmantelado USAID.

Las epidemias amenazan a todo el mundo. En un contexto de movilidad global, la propagación de un virus está siempre al acecho. Así que lo del Congo es prioritario. Ahora bien, ¿cómo queremos resolverlo? Si no permitiésemos que los inmigrantes, con su trabajo aquí, contribuyeran a sus economías de origen, y si no contribuyésemos nosotros por medio de la ayuda humanitaria, condenaríamos a los más pobres a hundirse en su propia miseria. Ésa sería también nuestra miseria, en todos los sentidos.

Sin embargo, se trata sobre todo de una cuestión de dignidad. En su visita a España, y después de la recepción en el Palacio real, el primer lugar donde se dirigió Robert Prevost, Papa León XIV, fue un centro de acogida de Cáritas. Allí escuchó, entre otros, el testimonio de un joven senegalés sobre su propia llegada: «Me sentía solo. Había dejado todo atrás y no sabía ni por dónde empezar. Pero encontré personas que me acogieron, me miraron con respeto y me hicieron sentir que mi vida importaba». ¿Qué prioridad puede haber por encima de ésta...?

______
Artículo propio publicado en el diario Levante
, Valencia, 18 de junio de 2026, p. 4. En la imagen, una proyección cartográfica de la ubicación de la República Democrática del Congo (fuente: Wikipedia)


Tens una prioritat nacional al Congo



Traducción al castellano


D’un temps ençà, el llenguatge polític ha recuperat el camp semàntic de la prioritat nacional. De prioritats sempre n’hi ha hagut, com ara disposar d’abastiment alimentari, de fonts d’energia o de mitjans per a garantir la seguretat. Allò nou és emfasitzar-ne el contrast amb elements externs, parasitaris, que haurien vingut a fagocitar els recursos: els immigrants.

A popularitzar el concepte fou Donald Trump amb el lema electoral «America First». En seguiren deportacions massives i el desmantellament d’USAID, l’Agència Estatunidenca per al Desenvolupament Internacional («Vots que poden matar», Levante-EMV, 09/07/2025). A casa nostra, el discurs ve esventat per VOX. Això n’explica l’animadversió envers les institucions que donen suport a l’acollida als immigrants. El 2024, el portaveu de VOX a la Comissió de cooperació internacional, José Alcaraz, defensà despenjar-se de l’Agenda 2030 de l’ONU, que inclou 169 mesures per a erradicar la pobresa i contrarestar el canvi climàtic.

I, tanmateix, l’acollida als immigrants genera riquesa. L’informe Funcas La immigració a Espanya: reptes, impacte i polítiques palesa com, del 2022 ençà, la meitat del creixement del PIB –capdavanter a la UE– es deu a l’aportació laboral dels nouvinguts. Segons dades de gener recollides per l’INE, la comunitat valenciana lidera la recepció d’immigrants, circa un 20% de la població. La regularització en marxa permetrà que molts puguen treballar en condicions legals i aporten així la pròpia contribució via impostos.

Això no convencerà els enverinats per la retòrica xenòfoba. Aquesta rebutja la presència d’allò estrany, la diferència cultural i el diferent color de la pell («No blanc ni negre: ésser humà», Levante-EMV, 28/02/2026). Tal vegada haurien d’adoptar doncs altre punt de vista.

El passat 17 de maig, l’OMS declarà un brot del virus Ebola al Congo. Circulava ja mesos abans; els sistemes de detecció, minvats pel finançament decreixent, hi arribaren tard. Es tracta de la soca Bundibugyo, per a la qual no hi ha vacuna, i el brot s’escampa per l’Àfrica central. La República Democràtica del Congo, quasi cinc vegades més extensa que Espanya i amb més de cent-cinc milions d’habitants, és hereva de l’Estat esclavista establert durant la dominació belga. Des que s’independitzà, el 1960, no ha deixat de patir guerres civils. Malgrat les seues reserves de cobalt, es troba entre els quinze països més pobres del món. Quan Trump escenificà l’acord entre Congo i Ruanda a la Casa Blanca –tot recolzant-hi la seua aspiració al Nobel de la Pau–, el seu govern ja havia desmantellat l’USAID.

Les epidèmies amenacen tothom. En un context de mobilitat global, la propagació d’un virus és sempre a l’aguait. Allò del Congo és doncs prioritari. Ara bé, com ho volem resoldre? Si no permetérem que els immigrants, amb el seu treball ací, contribuïren a les seues economies d’origen, i si no hi contribuírem nosaltres mitjançant l’ajut humanitari, condemnaríem els més pobres a enfonsar-se en la pròpia misèria. Eixa seria també la nostra misèria, en tots els sentits.

Tanmateix, es tracta sobretot d’una qüestió de dignitat. En la seua visita a Espanya, i després de la recepció al Palau reial, el primer lloc on s’ha adreçat Robert Prevost, Papa Lleó XIV, ha sigut un centre d’acollida de Càritas. Allà escoltà, entre altres, el testimoni d’un jove senegalès sobre la seua pròpia arribada: «Em sentia perdut i sol. Havia deixat tot enrere. No sabia per on començar. Vaig trobar però persones que m’acolliren, em miraren amb respecte i em feren sentir que la meua vida importava». Quina prioritat pot haver per damunt d’aquesta...?

______
Article propi publicat al diari Levante
, València, 18 de juny del 2026, p. 4. Imatge: projecció cartogràfica de la ubicació de la República Democràtica del Congo (font: Wikipedia)