Un espai de resistència: així consideren la Universitat Donald Trump i els seus. Heus ací perquè pretenen ofegar la rebel Harvard tot denegant-hi l’accés a estrangers o retallant-ne els fondos públics. Trump ha assolit rècords. Després de culpar els governs precedents del pretès declivi dels Estats Units, les seues falsedats, decisions i omissions n’han enfonsat l’economia fins a nivells pandèmics; han generat una inseguretat social mai vista des de la caça de bruixes; han produït una desconfiança inèdita entre els països aliats; han donat suport al bàrbar atac de Vladímir Putin a Ucraïna i al genocidi que Benjamin Netanjahu duu endavant a Gaza.
L’envestida a la Universitat reviscola una lluita secular entre civilització i barbàrie. Per al tirà, el coneixement encerra un perill: acreix el poder d’aquells que vol sotmetre. Per ço cal desprestigiar la Universitat, com abans calgué llençar fang sobre la credibilitat dels mitjans de comunicació. A canvi, convenen xarxes socials d’oligarques amics, com ara Elon Musk; ja ens hem pogut adonar de fins a quin punt era amistat per conveniència.
Amb la DANA, Carlos Mazón s’ha revelat macip de Trump. Ha culpat altres: els tècnics, el govern actual, els anteriors. S’ha manifestat per eleccions anticipades; ell, que no s’ha mogut rere la manifestació més nombrosa en la història del Cap i casal. I ha menyspreat el coneixement, ja el mateix 29 d’octubre. Mentre el cap de l’AEMET a València, José Ángel Núñez, reiterava amb dades fefaents el perill a les portes, Mazón afirmava a migdia que la DANA havia de virar cap a Conca. Mentre la rectora de la Universitat de València, junt amb el comitè d’emergències, havia decretat tancar els campus a les 21:00 h. del vespre, ell ho titllava d’exagerat abans d’anar-se’n a dinar. Mentre a les 15 h. el servei de l’oratge d’À Punt, dirigit per Victòria Rosselló, pregava els espectadors de no eixir de casa, l’alarma del Centre de Coordinació no arribava fins a les 20:11 h.
La decisió de Mavi Mestre i del seu comitè minvà el caos i qui sap quantes morts evità. Els equips de Núñez i Rosselló no assoliren la influència necessària: quina no seria la seua angoixa en adonar-se que no els escoltaven. Ni la ciència ni la Universitat ni els mitjans foren tinguts en compte.
En el rerefons, la lluita pel poder. Perdre’l resulta arriscat quan hom té causes judicials. Per ço autòcrates com ara Vladímir Putin, Benjamin Netanjahu i Donald Trump s’hi aferren amb ungles i dents. Farien bé Carlos Mazón i el seu govern a deixar la Generalitat en un gest digne de l’honorabilitat del càrrec. I, tanmateix, no es tracta només de dirigents: hi ha elits que menyspreen la democràcia. Tots ells es trobaran davant la Universitat, on es promou la llibertat fonamentada en el coneixement. En una cosa tenen raó: és un espai de resistència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario